lunes, 17 de septiembre de 2012

Espai Trace i Dany Cerebral Adquirit

" Com es diu aquest poble
Amb flors al campanar:
I un riu amb arbres foscos?
On he deixat les claus..."
J.V. Foix " On he deixat les claus"
 Si féssim unes pinzellades d’una persona amb dany cerebral, mai podríem arribar a generalitzar, ja que cada persona és un món, i aquest en sí mateix té unes característiques peculiars, que van des d’un ventall molt ampli de seqüeles motores i sensorials, fins a dificultats per centrar-se en una consigna, labilitat en la iniciativa, dificultats per resoldre situacions de la vida diària, versatilitat en les emocions, canvis dels estats d’ànim...

No hi ha cap dubte, que el dany cerebral és una situació inesperada, que se’ns escapa de les mans, que ens sensibilitza i que en ocasions, l’esquerda se’ns fa molt gran, fins al punt d’arribar a perdre el referent...

Dintre d’aquest procés sorgeixen demandes diferenciades, situacions d’aprenentatge que requereixen ser canalitzades cap a diferents vies, però amb un únic fil conductor: la compensació de les habilitats adaptatives.

Les habilitats adaptatives suposen un canvi significatiu, ja que abasten un enfocament multifactorial, que inclou tots els aspectes en els que les persones es desenvolupen; donant-nos la possibilitat d’identificar les necessitats que sorgeixen de cada una de les àrees i els suports que es preveuen per donar una resposta qualitativa.

La dinàmica plantejada a l’Espai TRACE, intenta tenir una visió “d’espiral en expansió”, on la idea principal és que el/la usuari/a vagi adquirint una major autonomia, avançant cap a un major desenvolupament en la seva vida.
A mesura que els objectius de treball es vagin adquirint, es plantegen nous objectius per assolir, de manera que el/la usuari/ària millori la seva independència personal i social.

Són ells els autèntics protagonistes i els qui ens donen les claus per treballar les habilitats.


Daniel Rodríguez Boggia
TRACE